Premis de composició Poble de Muro

Aquesta iniciativa a càrrec del grup de dolçaines la Xafigà recoltzada per l'ajuntament de Muro, es mostra de la bona salut de la que gaudeix la música tradicional i la millor manera de fomentar-la.
Iniciatives d'aquest estil es deurien repetir a més pobles, que es premie la composició i la creativitat en els moments tan difícils per a la cultura que estem vivint, son senyals de que no tot està perdut a la cultura tradicional, ja que no estem parlant de musica per a banda sino composicions per a dolçaina.
Aci deixe el enllaç per a més informació http://www.laxafiga.com/premis-de-composicio/

Els Castellers Valencians. La Muixeranga

El nom original d’ esta festa és el de… Ball de Valencians, tal com ho relaten les velles cròniques.

La muixeranga no va tindre un naixement religiós però va acabar sent absorbida per ella, i més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics amb intencionalitat representativa.

En 1724 trobem la primera relació amb la processó de la Mare de Déu de la Salut i la celebració de les primeresfestes solemnes en honor a ella, que podria ser la vinculació més antiga amb la Festa. És per això que trobem muixerangues de l’època pagana, com la “torreta”, i de la religiosa com la “Maria”. No obstant això, gràcies al patrocini de l’església, s’ha mantingut i s’ha enriquit la muixeranga, quasi gràcies a la processó de la Mare de Déu d’Algemesí.

La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris i exclusius d'Algemesí un poble de la comarca de la Ribera Alta, més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, que és la festa major d'Algemesi, celebrada a primers de setembre, més concretament el 7 i el 8.




La muixeranga és el nom que reb a Algemesí, es diferència dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga, l'objectiu és més religios i es fa una dansa, sense que l'alçaria de les torres humanes siga crucial. Per be que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les moixigangues), els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.

El Sac de Gemecs i la Tarota

Si a algú se li pregunta per els instruments tradicionals valencians, no dubtarà en respodre la dolçaina i el tabal, però no solament existeixen aquests dos, tenim també el Sac de Gemecs i la Tarota.

Respecte del Sac es difícil determinar el seu origen ja que gairebé no ha deixat rastres, però es creu que fou un instrument romà que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. Tanmateix, tret d'algun dibuix grec dubtós, les primeres referències realment clares en capitells i dibuixos són a l'edat mitjana, però massa distants (Península Ibèrica i Turquia, per exemple) com per pensar que hagin sorgit i escampat en tant poc temps.

Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les bótes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.

Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll. La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire.

Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tamborí, i un instrument de llegüeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formació que s'anomena cobla de tres quartans. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt més diverses.

La Tarota és un instrument de vent de la família dels oboes format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, la majoria de vegades es troben en dues peces i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (tot i que en algunes construccions el forat posterior es inexistent) on el músic col·loca els dits per executar la melodia.

Avui en dia, l'instrument comença a guanyar popularitat ja que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrània l'estan integrant en el seu repertori i per tant es diu que gaudeix d'una bona salut.

S'ha dit que la tarota és un instrument inventat perquè ningú sap realment com era, la majoria de tarotes actuals són "invents" dels constructors, la primera versió de tarota que es coneix la va construir el constructor de gralles Xavier Orriols, d'ell han anat fent modificacions diverses.

Tarotes

Sac de Gemecs

Compassos de música, danses i veus

Del 1 al 30 de Novembre al  MAF (Museu Alcoià de la Festa) podem trobar una exposició que mostra la història i el present de les entitas musicals alcoianes, un nombre de 15 entitats entre bandes de música, grups de danses, colles de dolçainers, cors, la orquesta sinfònica d'alcoi, mostren material dels seus arxius, partitures originals, fotografies en molts casos inèdites, vestuari. A l'exposició es mostra també molt de material audiovisual, concerts, aplecs i alguna representació teatral. Sense dubte es una ocasió per a veure l'evolució de la ciutat a través de les seues entitats musicals, cert es que hi han algunes de recent creació però hi han altres que son centenàries, com el cas de la musica "vella", pot ser mes coneguda com la "primitiva".